dijous, 20 de desembre del 2012

Un regal del Terrat

Hola a tots i totes.

L'Andreu Buenafuente, a la seva pàgina de facebook a compartir un enllaç. Aquest enllaç és una cançó nadalenca de la companyia El Terrat.

Si mireu aquest vídeo podreu veure que Andreu canta aquesta nadala, juntament amb una altra persona que l'ajuda. 





Moltes gràcies i fins aviat!!

Webs consultades: 
http://www.elterrat.com/2013/
https://www.facebook.com/andreubuenafuente?fref=ts

dimecres, 19 de desembre del 2012

Presentarà la gala de la cinquena edició dels Premis Gaudí

Hola a tots i totes.

L’Andreu, ens anuncia a través del seu facebook, que el proper dia 3 de febrer, serà ell qui presentarà  la V gala dels premis Gaudí que s'emetrà per a TV3.

L'Acadèmia del Cinema Català ha apostat per una gala de gran format, retransmesa en prime time i rigorós directe, conduïda per  Andreu Buenafuente.

Per  a ell és un nou repte que l'agafa amb moltes ganes, ja que des de la web el terrat, afirma'n que serà una edició d'especial rellevància.



 http://1.bp.blogspot.com/-2PTW1v50JdE/UNImKF46KUI/AAAAAAAAAH4/
OaLRRstEnYQ/s400/..jpg


Moltes gràcies i fins aviat!

Webs consultades:
http://www.facebook.com/andreubuenafuente?fref=ts
http://www.elterrat.com/?ft=3820


dilluns, 17 de desembre del 2012

"El hombre es el mejor amigo del perro"

Hola a tots i totes.

Andreu Buenafuente, ha penjat una frase al facebook que ens sembla molt interessant a comentar. La frase és la següent: "El hombre es el mejor amigo del perro".

Aquesta frase normalment s'utiliza canviant els rols, és a dir que la frase que nosaltres utilitzen és "El perro es el mejor amigo del hombre". 

Aquí el nostre bon comunicador, ens vol transmetre, que realment el gos moltes vegades actúa més com a amic nostre, que no pas nosaltres.

Per finalitzar, posem una fotografia que ell a penjat en el facebook, per transmetre aquesta sensació:

Buenos Aires, Argentina
http://andreubuenafuente.com/img_notes/goscaca.jpg



Moltes gràcies i fins aviat!


Webs consultades:
https://www.facebook.com/andreubuenafuente

Alfred & Anna

Hola a tots i totes.

Alferd & Anna és un curtmetratge que AndreuBuenafuente juntament amb El terrat han col·laborat per a realitzar-lo.  En el facebook ho ha penjat per a que les persones que el segueixen puguin veure'l i comentar sobre el que pensen.

Si ens fixem bé, podreu veure que dins dels comentaris n'hi ha més de cent, ja que moltes persones segueixen les coses que el nostre bon comunicador va penjat al facebook.


https://fbcdn-sphotos-a-a.akamaihd.net/hphotos-ak-ash3/c0.0.403.403/p403x403/67690_10151313837825944_1582862486_n.jpg

Moltes gràcies i fins aviat!

Webs consultades:
 https://www.facebook.com/andreubuenafuente?ref=ts&fref=ts

dissabte, 15 de desembre del 2012

Entre camerins

Hola a tots i totes.

Andreu una altre vegada en sorprèn. Ens deixa una fotografia molt divertida de Berto i ell junts, abans de sortir al escenari i fer la seva obra, “Nadie sabe nada”. Serà com ell diu, una mena de relaxació o només seran nervis, però de totes formes ens deixen aquesta fotografia:
http://andreubuenafuente.com/img_notes/andreuberto.jpg

Webs consultades:
 http://www.andreubuenafuente.com/index.php?_pagi_pg=1

divendres, 14 de desembre del 2012

"Puente sobre aguas turbulentas"

Hola a tots i totes.

En la web del Buenafuente podem veure que avui, ha comentat un article, i les seves paraules han estat les següents:

Aquest article porta banda sonora: "Bridge over Troubled water" (Simon and Garfunkel). No puc entendre que encara caminem amb el dels "ponts" en el calendari. Cada vegada que ho comento em miren amb cert odi. Com pensant: "Ja va parlar el insensible, la gent mereix descansar i ell només pensa en treballar". Els que pensen en treballar són els gairebé sis milions d'aturats.  

No pensen, no. Somien. Ho sento, però és superior a mi. Crec que no podem descansar fins que tot aquest marró en el nostre lloc doni una certa mostra de recuperació. I no parlo de brots verds tramposos, ni d'índexs manipulats de creixement, ni de treballar més i cobrar menys com va deixar sentenciat el llest de Díaz Ferrán.

Sóc un patidor nat. Sempre ho vaig ser. Tinc una empresa, com milers, que intenta pujar riu amunt com els salmons contra el corrent fred i enfurismada d'una realitat encabronada. De vegades penso que ens fallarà el múscul per saltar i saltar contra aquest corrent obstinada. Però al dia següent m'animo, i tornem-hi. Salmons som tots i sobre aquesta aigua tèrbola instal ponts per descansar.  

Perdonin, però no em encaixa. I després vindrà el Nadal i el convenciment general que "a partir del 20 de desembre, oblida't. Ja serà fins després de Reis ...". És a dir, fins a mitjans de gener. Quan sento això, compromís meus aletes i penso: "Va, tira, tira". I així acabarà aquest any, maies a part. Buf!

 Aquest article, ha estat traduit al català.

Moltes gràcies i fins aviat!

Webs consultades:
http://www.andreubuenafuente.com/index.php?_pagi_pg=1

dijous, 13 de desembre del 2012

"Hay ranas"

Hola a tots i totes.

Buenafuente ens explica una petita narració, una anècdota sobre un restaurant anomenat “Hay ranas”.
Aquest text molt eloqüent i extravagant, ens el deixat per passar una bona estona, el va extreure d’un periòdic argentí, “El periódico”.
El text és el següent:
“El cartel lo deja muy claro, así que luego no vale hacerse el sorprendido una vez hemos entrado en el local. Es un rótulo honesto, que va de cara, que dice lo que hay. "Hay ranas". Estamos en la calle Corrientes de Buenos Aires y el calor aprieta en pleno mes de noviembre. Estamos en "su" verano, algo que los europeos no podemos entender aunque finjamos (en realidad, hay muchas cosas que no podemos entender, empezando por lo de "ser europeos").

El caso es que me quedé un buen rato observando esta información. ¿Se trataba de una problema grave de humedad? ¿Habrá deshumidificadores en Argentina? El bochorno emborronaba mi pensamiento. Tardé un poco en asociar el cartel de "Hay ranas", con el del "Restaurante". ¡Claro! La especialidad de la casa son las ranas. "Qué listo soy, joder". Me pareció un poco raro, hasta que pensé que en Catalunya cocinamos caracoles. "¿Quiere entrar?", me preguntó al fin un camarero. "No, gracias. Ya he comido". Mentí.”
http://andreubuenafuente.com/img_notes/hay_ranas.jpg

Moltes gràcies i fins aviat!



Webs consultades: 
http://www.andreubuenafuente.com/index.php?_pagi_pg=1