Hola a tots i totes.
Avui l'Andreu ha penjat a la seva pàgina web el que ell pensa del dia després de les eleccions catalanes. A continuació, podreu veure la seva reflexió:
Primer consell per analitzar les eleccions: fes cas, només, del que et diu el teu sentit comú i la teva capacitat d'observació. No consultar els diaris editats a Madrid. Avui estan explicant les eleccions com si fos una novel·la d'intrigues o una cosa pitjor. Si de cas, fer un cop d'ull a la premsa internacional.
A mi em sembla que ha passat el que havia de passar. Artur Mas va fer bé convocant eleccions després del 11 de setembre. Molts hi veien una calculada estratègia per eternitzar-se en el poder, reforçar i aprofitar el messianisme del líder o tapar les retallades. Jo, el que vaig veure era una obligació per un home amb dos dits de front. Al carrer (un milió i mig de persones) demanaven el dret a decidir, sense consignes de partits. El carrer, la gent, molta gent. Quanta? Calia saber-ho perquè és tan important que no servia seguir governant sense fer res, en mig d'una depressió social, un descontent creixent i un divorci més que evident entre Catalunya i la resta d'Espanya. I es van convocar eleccions que van sentar com un "tiru" a tots als que els provoquen urticària els canvis. I, avui, ja en sabem una mica més. Sabem que els electors (que han votat com mai, per cert) no volen posar tots els ous al mateix cistell. Han repartit l'afany sobiranista entre diversos partits, han castigat una mica al PSC i han acreditat a Ciutadans. El PP juga a una altra lliga. Jo no trobo tant malament que CiU hagi perdut força. És una metàfora de la complexitat que comporten aquests afanys.
Obliga a pactar a negociar, a revisar les polítiques socials i aquí és on es veurà la talla d'Esquerra i d'Iniciativa per acompanyar a Artur Mas en aquest viatge, sense renunciar als retocs que caldria fer en l'acció de govern. Així ho han dit en la campanya i això hauria de ser sagrat. Si no ho fessin, les eleccions haurien estat una pèrdua de temps i d'il·lusió.
Deixem que els polítics, opinadors, "gurús" i tots plegats passin la ressaca i quedem a l'espera del que importa de veritat: governar i administrar el país en un dels moments més fotuts de la història recent. Políticament i emocionalment. Aconseguirà Catalunya tirar endavant els seus somnis sense doblegar-se al neoliberalisme sever? Jo crec que sí, però només m'ho diu el sentit comú. Veurem.
Després d'haver llegit la seva opinió i sobretot, la manera com s'ha expressat, amb respecte i firmesa. Ens reafirmem amb la nostra idea de Bon comunicador.
Moltes gràcies i fins aviat!
Webs consultades:
http://www.andreubuenafuente.com/index.php?_pagi_pg=4
